Limitar el consum de begudes alcohòliques

L’alcohol etílic és una substància tòxica per a l’organisme. Si és ingerit a petites dosis, l’organisme el pot metabolitzar i eliminar. Tanmateix, si s’ingereix a dosis excessives provoca una intoxicació aguda, que en els casos més greus pot portar a l’estat de coma i fins i tot a la mort. D’altra banda, l’alcohol etílic es comporta com una droga, ja que genera tolerància, és a dir, que cada cop se’n necessiten dosis més grans per tal d’obtenir els mateixos efectes, i també crea dependència, la qual cosa vol dir que, amb el pas del temps, l’organisme requereix la utilització continuada de la substància per a mantenir el seu funcionament i, en cas que en manqui, es produeix una síndrome d’abstinència. Aquests fets, juntament amb les nombroses lesions que són produïdes en diversos òrgans, constitueixen el quadre característic de la intoxicació crònica per alcohol etílic o alcoholisme.

En realitat, l’alcoholisme és una malaltia social, ja que en el seu origen estan involucrats, a més de les característiques pròpies de la droga, diversos factors d’índole econòmica i cultural. De fet, segons estimacions estadístiques, en el nostre medi més d’un 10% de la població entre els 16 i els 65 anys d’edat pateix d’alcoholisme. Per això, cal abordar-ne la prevenció i el tractament des de perspectives molt àmplies. Això no obstant, dins d’aquestes, és fonamental la modificació d’alguns hàbits alimentaris.

L’alcohol etílic podria ésser considerat com un element energètic, perquè és cremat parcialment en l’organisme, i allibera una energia equivalent a 7 Kcal per gram. Tanmateix, la capacitat de cremar l’alcohol per part de l’organisme és limitada, de tal manera que, a mesura que n’augmenta la ingestió, l’energia que se n’obté disminueix proporcionalment i no és tan ben aprofitada. A més, part de l’alcohol ingerit pot afavorir la formació de lípids que són acumulats en el teixit adipós, i afavoreixen d’aquesta manera un eventual augment de pes. De fet, una de les conseqüències més freqüents del consum habitual d’alcohol és el sobrepès corporal i l’obesitat. Així, doncs, fins i tot com a element energètic, l’alcohol etílic és superflu i el seu consum pot tenir repercussions negatives. Tot això que hem dit concerneix el consum de totes les begudes alcohòliques, les quals són molt desequilibrades des d’un punt de vista nutritiu, ja que, a part de l’alcohol etílic, el seu contingut en altres nutrients és escàs o nul.

La conclusió que se’n desprèn a la vista de totes les dades esmentades és que, si els adults prenen begudes alcohòliques, convé que ho facin amb molta moderació; així, per exemple, limitar-ho a un got de vi o a un got i mig de cervesa amb els menjars o una copeta de licor després del sopar.

D’altra banda, les dades estadístiques demostren que la major part dels alcohòlics són fills de pares alcohòlics i que començaren a prendre begudes alcohòliques abans dels 15 anys d’edat. Per això, és especialment aconsellable que els pares procurin tenir una actitud exemplar i que els nens s’abstinguin sempre d’aquestes begudes. També és particularment important que les dones embarassades evitin el consum d’aquestes begudes, ja que l’alcohol traspassa la placenta i pot exercir els seus efectes tòxics en els teixits fetals.