Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
sentència arbitral de Guadalupe
Història
Conjunt de disposicions dictades per Ferran II de Catalunya-Aragó (des del monestir de Guadalupe, Extremadura).
Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels béns mobles,…
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…
Sant Joan de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83 ECSA-JR González Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant JRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 Història Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al…
Proves d’esforç per a la pràctica de l’exercici físic
En algunes ocasions el control mèdic es complementa amb algunes proves d’esforç, com s’anomenen diverses exploracions destinades a avaluar la capacitat d’adaptació de l’organisme a l’esforç físic Allò que s’investiga de manera més concreta per mitjà d’aquestes proves és la resposta que ofereixen els aparells cardiovascular i respiratori davant d’un esforç muscular En els subjectes que pertanyen al primer grup esmentat la realització d’aquestes proves no és indispensable, però en canvi sí que ho és per als que integren el segon i el tercer grups Aquest tipus de proves es realitzen…
Elasticitat, to i resistència musculars
L’entrenament també incideix en altres factors com ara l’elasticitat, el to i la resistència musculars L’ elasticitat muscular és la propietat gràcies a la qual les fibres musculars poden, després de contreure’s, tornar a distendre’s, i recuperar llur longitud normal El grau d’elasticitat d’una fibra muscular depèn, sobretot, de la longitud que aquesta té abans de contreure’s, és a dir, de la longitud inicial com més gran és la longitud inicial d’una fibra muscular, més gran és la seva elasticitat Una major longitud inicial també augmenta la força i la potència musculars Tanmateix, per tal d’…
procés de racionalització
Sociologia
Procés en virtut del qual tots els àmbits de la vida social estan subjectes a unes pautes i normes de comportament estrictes.
Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar
efecte de Hawthorne
Psicologia
Modificació del comportament que s’observa en els treballadors que fan de subjectes experimentals en una investigació psicològica sobre la productivitat industrial.
Aquesta modificació del comportament, que generalment es reflecteix en un augment de la productivitat, no és deguda a l’acció de l’experiment sinó que és conseqüència de l’atenció especial que reben en efectuar-se l’experiment S'interpreta com una demostració de la importància dels factors socials, sovint més influent que les condicions físiques de treball A partir d’aquí es desenvolupà tota la línia d’investigació sobre relacions humanes a l’empresa, actualment un dels temes dominants en aquest àmbit d’aplicació de la psicologia Fou detectat per primera vegada cap al 1920 en la investigació…
agullot
Transports
Cadascun dels mascles fixats al braç del timó que, en girar dins els embolcalls metàl·lics subjectes al codast, fan moure el timó.
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina