Resultats de la cerca

El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns…

Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…

És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos estranys a l’…

L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o…

Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes alimentàries locals la mandioca En efecte,…

És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…