Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
cascall

Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…
Tomba del Casalot d’en Joan Mestre (Rajadell)
Art romànic
Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts a peu, porta…
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de…
circulació termohalina
Ecologia
Geografia
Moviment de les masses d’aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).
Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis realitzats, s…
Metabolisme dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per…
assaig de defectes
Tecnologia
Assaig que permet determinar l’existència, localització i magnitud de defectes (esquerdes, porositats, microinclusions, etc) tant superficials com interiors en peces ja acabades.
Té, per tant, caràcter no destructiu
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…
Varices
Patologia humana
Definició Les varices són dilatacions anormals i permanents de les venes que se situen per sota de la superfície cutània dels membres inferiors de vegades es tracta de dilatacions circumscrites, en ocasions són difuses i en molts casos són tortuoses La variça, com s’anomena en singular aquesta dilatació venosa, també es coneix amb el nom de fle bectàsia , terme derivat dels vocables phlêps i êktasis , que en grec clàssic signifiquen respectivament ‘vena’ i ‘dilatació’ La denominació de varices també és emprada per a designar les dilatacions de les venes del terç inferior de l’esòfag, o…
plataforma continental

La plataforma continental es caracteritza per una gran diversitat biològica
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de -200 m.
És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…
diferenciació magmàtica
Mineralogia i petrografia
Procés per mitjà del qual, a partir d’un magma comú, s’originen diverses menes de roques ígnies, les quals poden formar part, o no, de la mateixa massa.
Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot ésser produïda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina