Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Jaume de Marquilles
Historiografia catalana
Jurista i clergue.
Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una…
Pau

Armes dels Pau
Llinatge de cavallers segurament originari del castell de Pau (Alt Empordà) i establert a ambdós vessants de la serra de l’Albera.
Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau , que apareix esmentat del 1128 al 1138, i un Berenguer de Pau , que vivia el 1073 i que hom suposava quadravi de Guillem de Pau mort vers el 1285, que el 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d’Empúries El 1329 el seu net, Guillem de Pau i d’Oms mort vers el 1338, era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne Rosselló, Cerdanya i Vallespir Sembla que fou de dos fills del seu fill Bernat de Pau mort en 1361/72, senyor de la baronia de Pau i de…
Lewis Mumford: l'ocàs del progrés
Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat de la…
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Russafa: un barri multicultural
Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels habitants de…
literatura rossellonesa
Literatura catalana
Literatura escrita en català literari o dialectal al Rosselló i a les altres comarques catalanes al nord de l’Albera.
S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert, autors de la…
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina