Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
República Democràtica del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…
Sòl escàs, pedra abundant
Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…
Els elements estratigràfics
L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
La Conca de l’Ebre actual
La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…
Osona
Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli de Talló, presidit per l’església de Santa Maria, que fou a l’edat mitjana seu d’una comunitat canonical ECSA - M Catalán El llogaret de Talló, on hi ha l’antiga canònica de Santa Maria, és situat uns 600 m al S de Bellver Mapa 35-10216 Situació 31TCG997912 L’església s’alça al mig d’una planura, al peu de la carretera local que des de Bellver va cap a Coborriu en direcció S RMAE Història La planura de Talló era un antic pagus o una de les primitives divisions del territori cerdà, que aviat va vincular el seu nom a una església de Santa Maria, la principal…
L’alta muntanya al món
L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…