Resultats de la cerca

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però amb una…

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques…

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte…

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte…

El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…

La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…

Si hom considera, però, que actualment, en la gran majoria de les societats, aquestes relacions són unes relacions de poder i que el poder hi és institucionalitzat sota la forma d’estats, és prou explicable que, generalment, hom redueixi l’àmbit d’aquesta definició a les relacions entre els ciutadans i l’estat o entre diversos estats Tal com és entès normalment, doncs, el terme comprèn, d’una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l’altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics La política, en el seu aspecte teòric, és el tema d’estudi de la filosofia…

Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació musical periòdica polonesa, "Setmanari…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que influïren en…

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…