Resultats de la cerca

Situació Estances i mur de llevant d’aquest antic edifici, de planta rectangular molt ben definida ECSA - A Villaró El castell de Fontelles o Castell de Briançó es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre, a l’alçada d’Adrall i el Pla de Sant Tirs Mapa 34-11253 Situació 31TCG708847 Del Pla de Sant Tirs surt una pista forestal que s’enfila decididament per la serra A uns 5 km del poble s’arriba a un planell amb una construcció de tres pisos i les restes d’altres cases Cal prendre una nova pista forestal…

La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…

L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les serralades…

Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix, sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca, oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota la…

Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI, al segle XV…

Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…

És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…