Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
amiloïdosi
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda caracteritzada pel dipòsit extracel·lular d’una substància proteica (amiloide) que envaeix diversos teixits i vísceres de l’organisme i els va destruint.
Fonamentalment hom en distin geix dos tipus l’amiloïdosi primària , associada o no al mieloma múltiple, en què l’amiloide és format per proteïnes derivades de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines tipus AL l’amiloïdosi secundària , associada a altres malalties cròniques inflamatòries, infeccioses o canceroses, que es caracteritza perquè l’amiloide és una proteïna diferent anomenada amiloide A tipus AA D’altres tipus, més rars, són les amiloïdosis localitzades en un sol òrgan, les hereditàries i les senils
Compra de les carns
Les carns fresques es contaminen amb facilitat i rapidesa si no es conserven, després del sacrifici de l’animal, en condicions adients Per això, convé comprar aquests aliments en establiments que siguin de confiança, on es tingui la seguretat que hauran estat mantinguts en condicions correctes De tota manera, per a considerar si el producte és fresc, cal tenir en compte que per a adquirir l’aspecte, la coloració i la finor que la caracteritzen, la carn de vedella s’ha de conservar en el frigorífic entre unes 24 i 48 hores abans que sigui exposada a la carnisseria i la de bou, entre 24 i 72…
Peritonitis
Patologia humana
Definició És anomenada peritonitis la inflamació del peritoneu, la membrana serosa que cobreix les parets internes de l’abdomen i els diversos òrgans abdominals Aquest trastorn, que en la immensa majoria dels casos es produeix en forma aguda, sol constituir una complicació comuna a nombroses alteracions, que originen l’arribada de gèrmens fins al peritoneu o bé l’abocament de substàncies irritants per a la membrana peritoneal La peritonitis es manifesta inicialment amb dolor abdominal, en general de caràcter intens, contracció involuntària de la musculatura de la paret anterior de l’abdomen,…
peritoneu
Anatomia animal
Membrana serosa, d’origen mesodèrmic, que entapissa les parets de la cavitat abdominal (peritoneu parietal) i la superfície exterior de les vísceres que hi són contingudes (peritoneu visceral).
Les dues fulles peritoneals s’uneixen al nivell dels lligaments i dels pedicles vasculars
exhumació
Dret
Acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l’autòpsia i examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.
Dieta hipocolesterolèmica
La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000 a 6000 mg de sodi…
pneumatoperitoneu
Patologia humana
Presència d’aire o de gas a la cavitat peritoneal, deguda a perforacions de vísceres buides o a traumatismes perforants abdominals; també pot ésser provocada artificialment amb finalitat diagnòstica (laparoscòpia).
fonendoscopi

fonendoscopi
(CC0)
Instrument emprat en l’exploració clínica per a auscultar els sons que produeixen les diverses vísceres i els aparells de l’organisme, especialment el cardiocirculatori, el respiratori i el digestiu.
Consisteix en una petita campana, la base de la qual sol anar proveïda d’una membrana És unida a dos tubs, de goma o un altre material, que transmeten el so fins als auriculars, situats a l’altre cap
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina