Resultats de la cerca

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat L’església de Santa Magdalena es troba dins el terme de la Coma i la Pedra i a poca distància del Cardener, que davalla per llevant, a la falda del Port de Comte, que té a ponent Gaudeix d’una situació de privilegi i contempla, llunyana, la serra del Verd i Sant Llorenç a migdia, amb la inconfusible serra dels Bastets com a fons Mapa 292M781 Situació 31TCG832678 Després de recórrer 1,700 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, hi ha un trencall a mà esquerra amb senyal de direcció a la masia…

Situació La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JFC Història La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Interior de la capçalera de l’església, originàriament pensada com una rotonda L Prat Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes Mapa 292M781 Situació 31TCG843520 Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar a 9 km, a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs 0,7, per arribar al mas les Planes L’església…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn, mur en el qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot apreciar els senyals inequívocs que indiquen que el temple fou sobreaixecat L Prat L’església de Sant Martí de Guixers, que dona nom al municipi, anomenada també de la Trinitat o de Velianes, és situada vora uns camps al peu del camí, entre la rasa del Sastre a llevant, i el torrent de Castelltort a ponent, les aigües del qual donen al riu l’aigua de Valls, que corre 1 km més avall, parallel a la carretera Mapa 292M781 Situació 31TCG881659 Als 6 km de la carretera de Sant…

Fundat l’any 1956, el seu precursor a la població fou Josep Maria Pallàs Franquesa, que el 1929 començà a practicar l’atletisme amb un grup d’amics de la congregació catòlica dels estanislaus Inicialment s’entrenaven al prat de la Riera i més endavant a les pistes dels estanislaus, inaugurades el 1930 Després de la Guerra Civil l’atletisme ressorgí sota l’aixopluc de la Joventut d’Acció Catòlica El 1943 es creà la secció d’atletisme de la Unió Esportiva Vic, club centrat especialment en el futbol L’ascens del primer equip de futbol a tercera divisió la temporada 1952-53 deixà la…

Fou fundada el 1935 amb el nom de Federació Catalana de Ping Pong El primer president fou Ramon Farran Mestanza L’any 1935 organitzà els primers Campionats de Catalunya i el 1936 impulsà la creació de la federació espanyola, amb seu a Barcelona L’any 1961 desaparegué per decret, subsistint com a federació provincial fins a la seva recuperació el 1982, amb Joan Maria Tarruella com a màxim dirigent El 1985 fou escollit president Jordi Prat, que dirigí la federació fins el 2011, amb l’interval en què Jordi Serra fou president 1992-98 El tennis de taula a Catalunya ha tingut figures…

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben…