Resultats de la cerca
Es mostren 3907 resultats
Edward Steuermann
Música
Pianista, pedagog i compositor polonès.
Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’…
Manuel José Doyagüe
Música
Compositor castellà.
Es formà musicalment amb Juan Martín al Colegio de Infantes de Coro de la catedral de Salamanca El 1789, després d’unes difícils oposicions, prengué possessió del càrrec de mestre de capella de la catedral, i quatre anys més tard fou nomenat catedràtic a la universitat de la mateixa ciutat La seva activitat musical i universitària li donà un gran prestigi arreu d’Espanya, i el 1817 compongué i dirigí a Madrid un tedèum per a celebrar la maternitat de la reina El 1829, G Rossini li envià una missiva valorant molt positivament un dels seus misereres El 1830 s’interpretà, a la…
Michael Tilson Thomas
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…
Peter Gabriel
Música
Compositor i intèrpret de rock anglès.
Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva…
Gianfranco Rivoli
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de…
Georges Sébastian
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton 1940-45 i dirigí…
Mundial Film
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es…
pelecaniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes, els únics que tenen la membrana interdigital unint tots 4 dits.
Tenen les potes curtes, les ales ben desenvolupades, amb 11 rèmiges primàries, i són excellents voladors Presenten, a sota de la mandíbula inferior, una bossa membranosa més o menys desenvolupada Són piscívors, i els polls nidícoles Habiten, prop de l’aigua, en les regions temperades i tropicals d’arreu del món Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, aníngids, súlids i fregàtids Pelecaniformes més destacats família dels faetònids Phaeton aethereus Phaeton lepturus Phaeton rubricauda família dels pelecànids Pelecanus sp pelicà P conspicillatus pelicà d’…
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben…
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina