Resultats de la cerca
Es mostren 2128 resultats
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
Royal Films
Cinematografia
Productora fundada el 1916 per Ricard de Baños i els socis Carles Montañès, Albert Compte, Lluís Riera i Soler, Joan Navarro Reverter i Gomis, Raimon Colomer i Daniel Boixeda, amb el nom complet de Manufactura Cinematográfica Royal Films.
Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…
cànon búdic
Budisme
Conjunt de llibres que contenen la doctrina del budisme.
Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques Mahāyāna i Vajrayāna Els llibres del cànon Vajrayāna , poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans El cànon Mahāyāna , en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part només en resten fragments de la perifèria índia altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses Es basa en la idea d’una revelació successiva de les…
Martinica
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al mig de les Petites Antilles, que constitueix un departament francès d’ultramar, amb un estatut de col·lectivitat territorial des del 1982.
El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres, de…
bomba de calor

Esquema del funcionament d’una bomba de calor
© fototeca.cat
Física
Aparell que en funcionar provoca un flux d’energia des d’un focus fred (baixa temperatura) a un focus calent (alta temperatura) mitjançant l’aportació del treball mecànic d’una bomba (compressor);.
es basa en el fet que la temperatura de vaporització d’un fluid és més alta com més alta és la pressió a què és sotmès És reversible, o sigui que pot ésser emprada com a calefactor o com a refrigerador, i és formada per un compressor, un condensador, una vàlvula i un evaporador, connectats formant un circuit per on circula un fluid refrigerant freó la calefacció és obtinguda en utilitzar la calor despresa en la condensació del fluid quan circula pel condensador, i la refrigeració, per la calor absorbida en l’evaporació a l’evaporador El fluid és evaporat a baixa pressió a l’evaporador…
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües eslaves, el…
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…
fotomultiplicador

Esquema bàsic d’un fotomultiplicador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic emprat per a detectar i mesurar un petit flux de fotons.
Es basa en l’efecte fotoelèctric i fou ideat per W Zworykin el 1936 Consta d’un fotocàtode i d’un multiplicador d’electrons compost de diversos dínodes i d’un ànode Tot el sistema treballa en el buit per tal d’evitar les pèrdues d’electrons per collisions amb els àtoms Els electrons inicialment emesos pel fotocàtode són accelerats pel camp elèctric que hi ha entre aquell i el primer dínode, sobre el qual incideixen tot provocant l’emissió d’un nombre més elevat d’electrons Aquests són successivament accelerats pel camp elèctric que hi ha entre dínode i dínode, talment que es repeteix en cada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina