Resultats de la cerca

El procés d’adhesió de Kosovo a la UE va continuar estancat per la manca de reconeixement com a estat sobirà de cinc dels països membres de la UE Espanya, Romania, Grècia, Xipre i Eslovàquia vista de la regió de Rugova © Ben Njeri L’actualitat política al país va estar marcada per la caiguda del Govern d’Isa Mustafa i la celebració anticipada d’eleccions L’enfrontament obert entre els dos partits de Govern, la Lliga Democràtica de Kosovo LDK, que dirigia Mustafa, i el PDK, partit de l’actual president kovosar, Hashim Thaçi –antic líder de l’UCK Exèrcit d’Alliberament de Kosovo–, sobre la…

L’any es va iniciar amb els efectes ben vius de l’ofegament militar, al maig del 2009, de la guerrilla separatista dels Tigres d’Alliberament de la Pàtria Tàmil LTTE, després d’una campanya militar a gran escala, que va causar vora 300000 desplaçats interns, que segons fonts oficials el 2010 van tornar als seus llocs d’origen, encara que ho van fer a una regió devastada i en unes condicions molt precàries Una mostra de l’ombra allargada del conflicte va ser evident en les eleccions presidencials del gener, que van donar de nou la presidència, de manera contundent amb un 58% dels vots, a…

La situació de violència al país es va agreujar al llarg de l'any malgrat diverses iniciatives internacionals Al març, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar una nova estratègia i, al mateix temps que reafirmava la prioritat donada a la lluita contra els islamistes d'al-Qaida, subratllava la importància d'un enfocament regional per al problema de l'Afganistan, collocant el Pakistan al centre de la seva estratègia Va demanar al Congrés un ajut directe anual d'1,5 mil milions de dòlars per aquests països per als propers cinc anys i va proposar la creació d'un grup de contacte…

A Israel, al gener la coalició de dreta dirigida per Benjamin Netanyahu va guanyar les eleccions legislatives anticipades Els 120 escons del Parlament es van distribuir entre 12 formacions polítiques La llista comuna del Likud de Netanyahu i el partit ultranacionalista Yisra’el Beitenu, del seu exministre d’Afers Estrangers Avigdor Lieberman, va obtenir 31 escons El partit centrista Yesh Atid, de recent creació i dirigit per Yair Lapid, va esdevenir, amb 19 escons, la segona força política del país El Partit Laborista de centreesquerra de Shelly Yehimovich va obtenir 15 escons, mentre que Ha-…

Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior dels Estats…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la Independència…

El FLN fou l’element motor de la insurrecció i de la independència algerianes i fins el 1989 constituí, el partit únic de l’estat algerià, amb Controla el govern, l’assemblea nacional i l’exèrcit Els seus estatuts el declaren socialista i regit pel principi del centralisme democràtic El seu màxim organisme és el consell de la revolució, el qual delega els seus poders en un secretariat executiu Al juny del 1990 se celebraren les primeres eleccions lliures des del 1962, on es votà la nova composició dels consells regionals i locals La victòria del Front Islàmic de Salvació FIS, que també …