Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Els armaris
Art gòtic
Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…
tamàndua
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.
Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia
iguànids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos de cap gros i allargat, ulls protegits per parpelles mòbils, cinc dits desiguals, llengua no protàctil i crestes damunt l’esquena i la cua.
Comprèn uns 30 gèneres i nombroses espècies, que habiten a Amèrica, Madagascar i les illes Fiji
cuereta

Cuereta blanca
Tatiana Bulyonkova (cc-by-nc-sa)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16 a 18 cm de longitud total, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua.
A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les plomes de les…
esquí càrving
Esport
Esquí d’espàtula i cua més amples que la part central, de cos més estret i menys gruixut que l’esquí alpí clàssic i força més flexible, que permet fer viratges càrving.
Aquests esquís foren usats en competició pels practicants de les modalitats d’eslàlom i d’eslàlom gegant, proves en què és necessària una bona conducció Apareguts al mercat cap al 1995, el seu ús es generalitzà entre els aficionats al final de la dècada dels noranta
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
Gramàtica de Priscià (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 59 Gramàtica de Priscià Detall del foli 84v amb una caplletra obtinguda amb un simple motiu vegetal i diversos entrellaços pintats en negre i omplint els buits amb taques de color taronja Arxiu Mas Gramàtica de Priscià Una caplletra “Q” del còdex, per a la decoració de la qual hom ha tirat mà de l’entrellaç, amb diverses derivacions Arxiu Mas Aquest manuscrit és compost per 319 folis 25 × 30,80 cm, escrits en lletra carolina minúscula dels segles X-XI * conté el text corresponent a la Gramàtica de Priscià , que s’inicia al foli 2 “ Incipit ars prisciani…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina