Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
Picot verd
El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…
Gamarús
El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…
Xoriguer
El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el rapinyaire diürn…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
Una plaga d’himenòpters que s’organitza en supercolònies
Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…
Teixidor
El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…
licènids
licènids (Lysandra coridon)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters; són anomenats popularment blavetes, ja que la majoria dels mascles i algunes femelles són de color blau brillant.
Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans
afídids
Entomologia
Família d’insectes homòpters, petits, fitòfags, de cicle biològic complex, el qual comporta individus alats o àpters, vivípars o ovípars, amb fases partenogenètiques (alternança de generacions).
Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals
adelòcera
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels elatèrids, de color negrós, que viuen a Europa i a l’Amèrica del Nord i ataquen les patateres.
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina