Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
Bibliografia sobre l’art català. Arts gràfiques - llibre - fotografia
Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta , Gerona, 1947…
Los Angeles, metròpoli multicultural
El somni de Los Angeles, la segona ciutat més gran dels Estats Units, ha atret gent diversa pel que fa als orígens, les creences i els estils de vida La ciutat es diferencia de Nova York quant a la història, la localització, la forma i el significat vegeu el mapa Nova York, metròpoli multicultural Fundada pels espanyols fa una mica més de dos segles, el seu primer creixement va arribar amb la migració americana L’Amèrica Llatina i el cercle del Pacífic han estat predominants en la immigració, tot i que Los Angeles és també la ciutat persa més gran de fora de l’Iran A Los Angeles, la…
Carles Santos i Ventura
 DR.jpg)
Carles Santos i Ventura
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Música
Cinematografia
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com John Cage , que l…
, ,
Aleksandr Nikolajevič Skr’abin
Música
Compositor rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…
Aleksandr Nikolajevic Skr’abin
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere…
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
anàlisi schenkeriana
Música
Nom amb què es coneixen els mètodes d’anàlisi derivats de l’obra de Heinrich Schenker.
Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina