Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, el també compositor MF Cannabich, i els completà amb J Stamitz El 1744 ingressà com a alumne a l’ orquestra de la cort de Mannheim , de la qual fou violinista des del 1747 Les seves excepcionals aptituds per a la música feren que, el 1750, l’elector de Mannheim li financés una estada a Itàlia per a perfeccionar la seva formació amb N Jommelli, amb qui estudià a Roma durant tres anys El 1754, després d’un breu sojorn a Stuttgart amb Jommelli, anà a Milà, on contactà amb GB Sammartini El 1757 tornà a Mannheim, i un any després substituí J Stamitz al…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del Berlín…

L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…

Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les possessions…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…

El poble abandonat de Saulet, situat a la dreta del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò En un document de l’any 975, en la venda al bisbe d’Urgell d’un alou situat a la vila de Noves, i format per un reguitzell de terres, entre les afrontacions d’una terra situada a Sant Sadurní s’esmenta la terra de Sant Climent Tot i que és arriscat identificar aquest Sant Climent amb Sant Climent de Saulet, ja que molt bé podria tractarse de Sant Climent de Codinet, constitueix l’única notícia coneguda fins ara El mateix…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va…

Situació Vista de l’absis, la part més característica de la filiació romànica d’aquest temple Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria centra el petit poble de Toralla Per accedir-hi, cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG286814 Història Bé que les notícies sobre el lloc i castell de Toralla es remunten al segle IX, les primeres referències sobre l’església de Toralla són tardanes, de principi del segle XIV L’església parroquial de Toralla era dedicada primitivament a santa Magdalena, segons consta en la relació d’…

L’església de Sant Lleïr o Lliser d’Arcalís és identificada, amb reserves perquè no se’n documenten d’altres dedicades a sant Lliser en aquesta zona, per I Puig i Ferreté amb l’església de Sant Lliser de Sesui , que es documenta l’any 947 en una donació i venda que feren els comtes Isarn i Adelaida al monestir de Gerri, de l’alou de Sesui , amb l’església, que era a la Ribera de Sort Aquesta possessió és confirmada l’any 966 en la butlla del papa Joan III a favor del monestir de Gerri Tanmateix, Gerri no degué conservar el domini sobre aquesta església L’any 1054, Brocard, fill del vescomte…