Resultats de la cerca
Es mostren 8537 resultats
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca
Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
El joc i la festa
Un temps per a cada cosa Una part del temps de la vida dels homes, que pot ser molt variable segons el tipus de societat i el medi natural on es viu, es dedica necessàriament a l’alimentació, el son, la cura dels fills i l’organització material d’aquest temps Com podrem veure aquí, un cop fetes aquestes tasques, durant el temps restant s’alternen els moments en què cal complir el que la societat en la qual vivim espera de nosaltres, segons l’edat i la funció social, i els moments de llibertat, en els quals predominen el descans i múltiples formes de lleure, segons les inclinacions individuals…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
Els estudis ecològics
Història del coneixement ecològic El procés d’accés al coneixement L’ecologia, a diferència de la majoria de les ciències tal com les trobem formalitzades avui, no és fruit de la progressiva diferenciació i especialització al si d’un determinat camp del saber Més aviat resulta de la confluència i la síntesi de coneixements vinculats a ciències molt diverses i fins i tot d’altres que no són pròpiament científics D’altra banda, en part com a fruit de la diversitat de formacions dels estudiosos i en part de la mateixa diversitat dels medis i dels organismes, l’ecologia apareix —tant en el passat…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…
L’aprofitament dels recursos animals de les boscanes decídues
L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…
L'art de les avantguardes
Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…