Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
història de la música
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets musicals, que arrenca dels anys setanta del s. XVIII, en què l’erudit Charles Burney (1726 – 1814) publicà la seva General History of Music (1776-89).
Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…
Patents i innovació tecnològica a Catalunya (1882-1935)
Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…
Els diplurs
Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a considerar-los com un…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…
La incorporació a les civilitzacions mediterrànies
El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…