Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
música de Toronto
Música
Música desenvolupada a Toronto (Canadà).
Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà…
Carpats

Fotografia panoràmica de la serralada dels Carpats, a Vysokiy Verh
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i Eslovàquia Continuen…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…
Pont de Galba (Font-rabiosa)
Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a Font-rabiosa AB Història…
Santa Maria d’Albesa
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…
La perca
Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera amb fortes…
Sit negre
Àrea de nidificació del sit negre Emberiza cia als Països Catalans Maber, original dels autors El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes de més de 400 m Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per…
Xivita
La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…
Sant Prim i Sant Felicià (Olius)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius hi ha l’antiga parròquia de Trevics, avui coneguda per Q Brics Prop seu, en direcció al nord-est, hi ha el serrat de Sant Prim, on roman, envoltada de roures i pins, aquesta església, sota la doble advocació dels sants Prim i Felicià Mapa 330M781 Situació 31TCG774461 Sortint de Solsona en direcció a Torà, recorreguts 3 km, hi ha un trencall senyalitzat, a mà esquerra, a Torredeflot Seguint sempre aquesta pista, cal estar atent, ja que a ambdues bandes del camí hi ha un bon nombre de…
Castell de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina