Resultats de la cerca
Es mostren 1552 resultats
Boadella i les Escaules

El poble de Boadella d’Empordà, a la vora de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…
Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Literat, publicista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…
, ,
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…
Sant Feliu de Parlavà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio…
Altres sílvids
Boscaler fluvial Locustella fluviatilis El boscaler fluvial és un petit ocell dels marjals o altres ambients humits de l’E d’Europa, que s’observa molt rarament en migració pels països més occidentals del continent europeu Al territori estudiat només es coneix la captura d’un exemplar el 220880 a Castelló d’Empúries Alt Empordà Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola La boscarla d’aigua és un petit ocell de canyar que nia a l’E d’Europa Als Països Catalans és molt rara en migració, tot i que a Catalunya, en els darrers anys s’ha enregistrat un notable augment de les captures i…
Bibliografia sobre l’art català. Etnologia, història de l’art i monografies
Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
catedral de Girona
Façana principal de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria.
La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…
fòrum

Vista general del fòrum de Roma
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…
farina

Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina