Boscaler fluvial
(Locustella fluviatilis). El boscaler fluvial és un petit ocell dels marjals o altres ambients humits de l’E d’Europa, que s’observa molt rarament en migració pels països més occidentals del continent europeu. Al territori estudiat només es coneix la captura d’un exemplar el 22.08.80 a Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Boscarla d’aigua
(Acrocephalus paludicola). La boscarla d’aigua és un petit ocell de canyar que nia a l’E d’Europa. Als Països Catalans és molt rara en migració, tot i que a Catalunya, en els darrers anys s’ha enregistrat un notable augment de les captures i observacions d’aquesta espècie. Aquest major nombre de dades no és només degut a l’increment del nombre d’observacions, car en zones molt treballades, com el delta de l’Ebre, les dades eren raríssimes, i en canvi els darrers anys s’observa regularment en migració. A Catalunya, d’un total de 35 observacions, 24 s’han produït des del 1982. Les dades es reparteixen per tot el litoral, a la primavera, des del 13 de març fins al 3 de maig, i són molt més freqüents a la tardor, del 30 de juliol al 16 d’octubre. A la Catalunya Nord es considera un ocell accidental, amb observacions el setembre i dues d’excepcionals el desembre de 1982, una a l’Aglí i l’altra a l’estany de Canet. Al País Valencià també és considerada molt rara en migració i a les Balears hi ha algunes observacions antigues que podrien indicar que abans aquesta espècie era més abundant i fins i tot hi podia niar. L’ornitòleg anglès Munn la cita resident a l’albufera d’Alcúdia al començament del segle i, posteriorment, hi ha una dada molt dubtosa d’un adult duent becada el 30.05.68, a la mateixa albufera. Actualment, a les Balears és considerada només una espècie molt rara en migració, que ha estat citada a totes les illes durant l’abril i el setembre.
Boscarla menjamosquits
(Acrocephalus palustris). D’aspecte molt semblant a la molt més freqüent boscarla de canyar, i gairebé indistingible d’ella, la boscarla menjamosquits és molt rara als Països Catalans, on s’observa només en migració, sobretot a la tardor.
A la Catalunya Nord es considera una espècie excepcional en migració, i al País Valencià es coneix tan sols una dada dubtosa el 02.05.71 a l’albufera del Fondo. A Catalunya hi ha 9 captures de sengles exemplars els dies 07.06.80, 01.09.77 i 24.09.77 a Tiana (Maresme), 24.09.80 i 04.10.83 a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), 15.10.83 i 20.10.83 a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i, finalment, 10.10.80 al delta de l’Ebre, i també es coneixen unes poques observacions més que s’han de prendre amb precaucions, a causa de les dificultats per a separar aquesta espècie de la boscarla de canyar. A les Balears es coneixen dues captures més: una l’octubre de 1984 a l’albufera d’Alcúdia i l’altra el 10.10.78 a Son Bou (Menorca).
Les dades antigues de nidificació al delta de l’Ebre els anys 1961 i 1962 no s’han repetit.
Busqueta pàl·lida
(Hippolais pallida). La situació d’aquesta espècie al territori estudiat és a hores d’ara poc clara; és citada arreu dels Països Catalans, llevat d’Andorra, i fins i tot hi ha dades de nidificació per tota la zona continental, del Baix Segura a l’Alt Empordà. La dificultat de diferenciar la busqueta pàl·lida de la seva parenta, la busqueta vulgar, si tenim en compte que a les nostres terres aquesta sovint no presenta les típiques tonalitats grogues a les parts inferiors, fa que actualment es disposi d’un gran nombre de dades contradictòries sobre la busqueta pàl·lida, moltes d’elles dubtoses i àdhuc errònies. Així i tot, sembla que almenys nia escassament als horts de cítrics, tamarius i pollancredes de la comarca del Baix Segura i, d’una forma molt local i escassa, en altres punts de la resta del País Valencià.
Contrastant amb la migradesa de dades recents, els ornitòlegs de mitjan segle XX la citen regularment com a nidificant. Per exemple, el 1954 criaven unes quantes parelles als jardins de la ciutat de València; el 1955 va ser trobada niant en camps de garrofers i bosquines de pins al Garraf, el Baix Ebre i el Montsià; el 1963, als olivets de les mateixes comarques del Baix Ebre i el Montsià; i, finalment, els anys 60, a l’Empordà. Almenys pel que fa a Catalunya, no ha estat retrobada durant el període 1975-83, tot i l’espectacular increment d’observadors. Actualment, només es coneixen unes poques observacions i captures de l’abril, el maig, el juny, l’agost, el setembre i l’octubre, per la qual cosa caldria posar en dubte les dades anteriors o pensar que l’ocell ha disminuït molt i ara és raríssim o ha desaparegut totalment. Al País Valencià la situació també és obscura, malgrat que és més probable que l’espècie s’hi trobi realment, sobretot a la meitat sud. A les Illes hi ha dues captures recents a Mallorca (un ocell el 07.05.83 i un altre el 15.05.83 a l’albufera d’Alcúdia), que semblen certes i són fins ara les úniques conegudes a les Illes.
Busqueta grossa
(Hippolais icterina). Aquesta busqueta és un ocell migrador, molt rar o escàs en tots dos passos, però segurament regular. La dificultat de diferenciar-la visualment d’altres bosquetes complica molt la determinació de la seva abundància real i la seva possible regularitat, encara que la fenologia dels seus passos a través dels Països Catalans queda força clara. En migració per la Catalunya Nord i el Principat és rara, i potser és més gran el nombre d’ocells en migració postnupcial. Tanmateix a les Balears, a Mallorca i a Menorca, ha estat citada més cops en migració primaveral, si bé cinc citacions segures recopilades no són prou per a assegurar el transcurs de la migració, cosa que ben segur que afecta per un igual totes les Illes. Les dades que es tenen sobre la presència d’aquesta espècie al País Valencià són escasses, a causa en part de la poca activitat de trampeig amb xarxes d’anellament que s’ha dut a terme fins ara; solament un exemplar ha estat anellat als Columbrets en època molt tardana, la segona quinzena d’octubre. No obstant això, la busqueta grossa segurament gaudeix del mateix estatus al País Valencià que a la resta dels Països Catalans.
Han estat recopilades un total de 30 citacions, una d’elles sense data, 16 de les quals corresponen a exemplars capturats i anellats i dues a individus morts. El pas autumnal, més apreciable, té lloc des de mitjan agost fins al final de setembre, amb una intensitat màxima en aquests mesos; excepcionalment se cità un cop cap al final de juliol (el dia 22) i dos cops l’octubre, un d’ells la segona quinzena. El pas primaveral és més curt i menys intens i es produeix a mitjan o al final d’abril i, particularment, al maig.
Tallarol esparverenc
(Sylvia nisoria). Al SW d’Europa i, conseqüentment, als Països Catalans, el tallarol esparverenc és excepcional en migració. Els raríssims exemplars que s’hi poden presentar han de ser individus esgarriats, ja que l’àrea d’hivernada d’aquesta espècie és molt oriental. Solament es coneixen 4 citacions d’aquest tallarol, que queden repartides entre Catalunya i l’illa de Menorca, malgrat que potencialment poden aparèixer a qualsevol indret. Dues d’aquestes citacions són observacions, les altres dues són captures: un exemplar prop de Roses el 12.04.65, un exemplar a cala Montgó (Baix Empordà) 1’01.09.70, un exemplar capturat i anellat a Menorca el 27.09.83 i un exemplar amb una anella finlandesa trobat mort a l’Hospitalet de Llobregat el 05.10.73.
Tallarol xerraire
(Sylvia curruca). La facilitat de confondre el tallarol xerraire amb les femelles de tallarol de garriga pot explicar la raresa d’aquesta espècie en el decurs de les dues migracions anuals a través dels Països Catalans i l’existència de citacions dubtoses que s’han anat realitzant. D’altra banda, fins a l’any 1983, solament han estat capturats un total d’11 exemplars entre Catalunya, Menorca i els Columbrets, la qual cosa explica la veritable raresa del tallarol xerraire a les nostres latituds. No existeix informació sobre la seva presència al Rosselló i Andorra, mentre que al País Valencià solament es coneixen les dues captures efectuades als Columbrets durant campanyes d’anellament. Entre observacions i captures, existeixen 9 citacions a Catalunya i 4 a les Illes. De les 14 citacions recollides, es desprèn en total que el pas primaveral (8 citacions) té lloc entre l’abril i el maig, i l’autumnal (8 citacions) entre el final d’agost i mitjan octubre, i es perllonguen fins al final d’aquest mes i, potser, fins al començament de novembre.
Durant les migracions es pot localitzar en qualsevol indret, si bé la majoria d’observacions i captures s’han efectuat al litoral.