Resultats de la cerca

En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…

Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…

De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana ”, pel preu…

Situació Aspecte exterior de l’absis on es pot observar la clàssica decoració de motius llombards d’arcuacions sota el ràfec de la teulada Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble d’Estorm, situat sobre la carretera de Guàrdia de Noguera a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Història Malauradament, han pervingut escasses notícies documentals d’aquesta església, que depengué de la pabordia de Mur Tan sols sabem que l’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Santa Maria de Mur amb el terme d’Estorm MLIC…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…

Situació Tot i el seu aspecte extern tardà, conserva murs romànics reaprofitats MA Jubany Església parroquial que presideix el poble de Canyamars, situat al sector més oriental del terme de Dosrius, al vessant dret de la riera del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG54059 S’hi accedeix des del poble de Dosrius, situat al peu de la carretera B-510 de Mataró a Llinars del Vallès, per un brancal que acaba al mateix poble de Canyamars NAB-IFF-MAJP Història L’església de Sant Esteve de Canyamars surt molt tardanament en la documentació, l’any 1334, quan consta com a filial de Sant Iscle i Santa…

Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al rector de la…

Situació Antic edifici romànic molt restaurat J Tous La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps Mapa L37-15393 Situació 31TDG418125 S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs Després d’uns 20 m, un cop passades les installacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari CBC-MRGP Història Documentalment consta la seva existència per un llegat…

L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…

L’església de Sant Julià és situada a l’antic poble de Palou, municipi independent fins el 1928 i actual barri de Granollers El terme de Palou és esmentat, per primer cop, en el cartulari de Sant Cugat com a Palaciolo , el 4 de febrer del 924, en una donació que un tal Sunlo fa al monestir d’un camp de regadiu És a partir d’aquesta data que trobem nombroses referències del terme en el cartulari de Sant Cugat El nom de Palou, més o menys llatinitzat, apareix com a Palaciolo, Palaol i Paladol La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona al segle XIV,…