Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
Santa Magdalena (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…
Sixt Illescas i Mirosa

Vista del mirador de la casa Vilaró (Barcelona), obra de Sixt Illescas i Mirosa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes plenament…
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd…
Fragments de sarcòfag amb monstre marí, de Tarragona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una representació de l’…
Els exercicis d’escalfament
L’ escalfament és una part essencial de tota sessió d’entrenament, que cal realitzar a l’inici d’aquesta, immediatament després dels exercicis d’estirament Consisteix en l’execució d’una sèrie de moviments o d’exercicis la finalitat dels quals és incrementar la temperatura corporal, circumstància que facilita l’augment del metabolisme energètic muscular, i també adaptar progressivament el sistema cardiorespiratori per a fer possible un treball muscular més intens La fase d’escalfament ha de durar al voltant de 15 minuts L’escalfament comprèn dos tipus d’exercicis Primer cal executar-ne…
Ungla encarnada
Patologia humana
L’ ungla encarnada consisteix en la penetració d’una vora de l’ungla o totes dues en la pell de la vora un-guial, de manera que n’és facilitada la inflamació Aquest trastorn és molt freqüent, i generalment afecta el dit gros del peu La penetració de l’ungla sol ésser deguda a la compressió del dit efectuada per un calçat inadequat Igualment, és afavorida per l’hàbit de tallar-se les ungles de manera incorrecta, en forma de semicercle L’ungla encarnada sol ésser dolorosa La penetració de l’ungla provoca una ferida en la pell, que s’infecta fàcilment i genera…
Kazakhstan 2009
Estat
Aspecte des de l’espai de la deteriorada mar d’Aral © NASA El Kazakhstan, com altres països d'Àsia central, sembla experimentar un cert allunyament de la potència russa els darrers anys En la cimera de Chisinau de la Comunitat d'Estats Independents, a l'octubre del 2009, el president Nazarbàiev va excusar la seva assistència i va enviar una delegació de segona fila Al mateix temps, el Kazakhstan va establir lligams amb la UE per poder participar en el projecte gasístic Nabucco, que ha de permetre exportar hidrocarburs de l'Àsia central a l'Europa occidental a través del Caucas…
Josep Berga i Boix

Josep Berga i Boix
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…
,
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…
elasticitat
Física
Propietat dels materials que es manifesta per la desaparició, en deixar d’actuar sobre ells forces exteriors d’intensitat inferior a un cert límit, de les deformacions produïdes per tals forces.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina