Resultats de la cerca
Es mostren 2389 resultats
Sant Vicenç de Palmerola (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part…
Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll és situada al vessant de ponent del turó de la rectoria, a 227 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Mogent i a uns tres quilòmetres al sud-oest de Llinars Les referències documentals d’aquest temple es remunten a l’any 1023, quan, segons una escriptura hom sap que Ramon Berenguer I, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guilia van vendre a un tal Guadall diversos feus situats al Vallès, al terme de “Sancti Stephani de ipso collo” Des d’aquesta data l’església del Coll apareix ja com una parròquia, sense que es pugui determinar, de fet, en…
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…
Santa Maria de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom ECSA - M Catalán L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193…
Santa Coloma de Queralt
Art romànic
La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver confirmat les…
El que cal saber de l’endarreriment mental
Patologia humana
L’endarreriment mental, oligofrènia o deficiència mental, és un trastorn caracteritzat per una limitació de les capacitats intellectuals que pot ésser evident des del naixement o durant el període de desenvolupament i per la inadaptació social que se’n deriva, tant pel que fa a la conducta com a les possibilitats d’independència i responsabilitat personals Aquesta alteració es pot gestar durant el mateix embaràs, el part o els primers anys de vida, i les causes més freqüents en són les aberracions genètiques com la síndrome de Down o mongolisme, els traumatismes cranials com ara la rubèola,…
Liber feudorum Ceritaniae et Rosilionis
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté documentació, sobretot del període 1172-76, sobre els vincles feudals i homenatges prestats i pactats entre els comtes de Cerdanya i els seus nobles, i també nombroses escriptures del comtat del Rosselló i els antics dominis provençals del casal de Barcelona del període 1128-1241.
Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels burgesos de…
El cielo sube
Cinematografia
Pel·lícula del 1991-1992, Experimental, 70 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…
Corneli Tàcit
Portada d’una edició de les obres de Corneli Tàcit
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador llatí.
D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina