Resultats de la cerca
Es mostren 2981 resultats
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta…
Girona Club Hoquei
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Girona.
Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili Caula, Janny…
Aeroport de Sabadell
Esports aeris
Aeroport d’aviació esportiva de Sabadell.
Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i l’any següent…
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de…
el Parc de la Vall d’Hebron

Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial perifèric de Barcelona situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d'Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que, aprofitant la…
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
Castell de Vall-de-roures
Art romànic
Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la…
Sant Pere de Calaceit
Art romànic
La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina