Resultats de la cerca
Es mostren 4425 resultats
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…
L’aprofitament dels recursos animals la tundra
L’activitat cinegètica La caça de pèl o de ploma a la terra ferma, excepte per a aquells pobles que no han domesticat el ren, és una activitat relativament marginal a la tundra En canvi, l’obtenció de pells fines fou un dels primers factors que va animar la colonització del Gran Nord, tant rus com canadenc, baldament el gruix de les captures no es faci a la tundra, sinó a la taigà Tot i així, els evenkis practiquen regularment la caça de…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima dela ciutat, en augment constant després dela depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en…
Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Nom que prengué la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans quan, per decisió de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, fou convertida en biblioteca pública de recerca, el 1914, amb voluntat explícita de ser la biblioteca nacional de Catalunya.
Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras…
Una visió idealitzada de Ciutat de Mallorca
És el segle XV per un carrer dela ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta dela muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
Castell de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme dela ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment dela canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria dela Seu de l’any 1040, entre les…
Vallfogona de Ripollès

Portal d’entrada de la Sala o castell de Vallfogona de Ripollès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…
Jaume de Marquilles
Historiografia catalana
Jurista i clergue.
Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general dela diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina