Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Santa Maria d’Ermedàs (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…
Rosa Ros i Pijoan
Cinematografia
Escenògrafa i dissenyadora de vestuari.
Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a…
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
Sant Llop d’Escané (Montanui)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta antiga parròquia, erigida entrat el segle XIII i modificada posteriorment ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Llop són a l’extrem nord del petit nucli d’Escané, sobre la carretera que va de Montanui a Noals JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCH090032 Història El primer esment d’aquesta antiga església parroquial és de l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins la diòcesi de Roda-Lleida a la vall de Castanesa Fins l’any 1956 va…
Sant Vicenç de Rin (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Antiga església del despoblat de Rin, ara arruïnada i coberta de vegetació ECSA - F Parra La capella de Sant Vicenç, mig arruïnada i coberta per la vegetació, es troba als afores de la caseria de Rin, ara despoblada, que és a tramuntana del terme, al límit amb Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBH976905 El lloc resta allunyat de les comunicacions actuals i és de difícil accés Hi mena directament l’anomenat camí del Pedregal, que s’agafa a la sortida mateixa de la Pobla de Roda, davant d’una granja i a la banda esquerra de la carretera de l’Isàvena cal seguir sempre en direcció…
Santa Maria de les Omedes (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, on s’evidencia un excessiu rejuntat de morter de calç en el parament, resultat d’una restauració recent ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas de les Omedes, que es troba al peu de la pista que de Vilanova de l’Aguda porta al cap de la Vall, a la parròquia de l’Aguda JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG560428 Història Hom no té notícies documentals d’aquesta capella de la parròquia de l’Aguda En procedeix una imatge de la Mare de Déu dipositada actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya JTB Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb…
Sant Pere de les Ventoses (Preixens)
Art romànic
Situació Absis dels segles XII-XIII, l’únic element romànic de l’actual església parroquial de les Ventoses ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat sobre la carretera de Balaguer a Agramunt JAA Mapa 33-14360 Situació 31TCG350293 Història L’església parroquial de les Ventoses s’esmenta documentalment l’any 1179, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l’abadia de sant Pere d’Ager segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l’ecclesiam de Ventoses ,…
Santa Maria de Montessor (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta església, amb el que resta de la volta i del mur de ponent ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Montessor són al costat dels vestigis del castell del mateix nom, al lloc conegut com els Castellassos, o els Picons d’Os, on hi ha altres restes de poblament medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG045445 Història Aquesta església estigué, a l’edat mitjana, sota el domini de l’abadia d’Àger Consta, per una escriptura de donació datada el 1104, que els vescomtes Guerau Ponç II de…
Santa Eugènia de la Régola (Áger)
Art romànic
Situació Petita capella de la parròquia de la Régola, restaurada recentment ECSA - JA Adell La capella de Santa Eugènia és al cim del serrat que domina, pel S, el poble de la Régola Mapa 32-13327 Situació 31TCG182515 Per a anar-hi es pot fer el recorregut a peu des de la Régola o en vehicle tot terreny per una pista de 4 km que surt de la carretera d’Àger a Tremp, just abans d’un pont a uns 3 km de la Régola JAA Història Santa Eugènia de la Régola és una antiga capella o ermita dependent de la parròquia de Sant Julià de la Régola En el testament de Pere Exabel, cavaller, de l’any 1145 es fa…
Caspar David Friedrich
Sortida de la lluna sobre el mar , de Caspar David Friedrich (1822)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina