Resultats de la cerca

Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments conceptuals i…

Situació Planta de l’església, amb els seus paraments, segons el projecte de restauració realitzat pels arquitectes F Fernández i M Gallego Hom pot observar l’estructura original, a base d’una nau amb un absis, ampliada, en època barroca, amb una segona nau, el campanar a tramuntana i una sagristia a migjorn Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona L’església de Sant Julià de Vilamirosa es troba en un puig, al costat del mas Fugurull, a l’extrem de migjorn del terme, a l’altra banda del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sales de Llierca W, Argelaguer NW, Sales de Llierca NW, Beuda N i NE, Besalú NE, Maià de Montcal E, Serinyà E i Sant Miquel de Campmajor SE, ambdós del Pla de l’Estany, Mieres S i Santa Pau SW i W Estès en bona part a la dreta del Fluvià, rebé fins el 1930 el nom de la Parròquia de Besalú, per tal com és format per una sèrie de veïnats i una església que depenien eclesiàsticament de la parròquia besaluenca Comprèn gairebé tota la vall del torrent de la Miana o el Junyell i un petit sector de la vall del Ser, afluents del Fluvià per la dreta, el…

El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…

Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca   el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a  Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja…

Centrà la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i creà una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, professà en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 Collaborà a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum  Entre els seus llibres destaca  History   of France 1974…

Situació Vista de l’absis de la primitiva església, avui adossat a l’edifici del segle XVII i habilitat com a sagristia Cal notar-hi la finestra, singular element molt rudimentari M Anglada Aquesta petita església, que al seu temps gaudí d’una certa autonomia i que era representada a les reunions del terme de Lluçà per dos homes, anomenats decurions, formava un apèndix entre els termes d’Alpens i Boatella, des de la Comermada fins als masos de Tordelespar i Muntanyola Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 22,1 —y 62,4 31 TDG 221624 Per arribar-hi cal…

Situació Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau R Viladés Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…

Situació Aspecte d’aquest petit temple, antiga parròquia rural, restaurat fa pocs anys ECSA - JL Valls És situada a l’antic lloc desaparegut de Vila-rasa, al nord-oest del poble de Sant Cebrià, prop de la carretera d’Alenyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 52,2” N - Long 2° 59’ 46,8” E A 1 km al nord de Sant Cebrià per la carretera D-22 es troba un trencall, a mà dreta, que porta a aquesta església Història La localitat de Vila-rasa, completament desapareguda a excepció de l’església, és esmentada des del 904 Al segle X alguns propietaris aloers cediren o llegaren a l’església…