Situació
Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla. Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis. Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau.
R. Viladés
Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó. El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 10,6 — y 46,1 (31 TDG106461).
S’hi pot anar per dos llocs. Des de Navars, per la carretera que va a Gaià i a Prats de Lluçanès. Al quilòmetre 11,600, a mà esquerra, hi ha una pista que porta a la casa de la Vall de Vila-ramó, a dos quilòmetres i mig. Per la mateixa pista, i en molt mal estat, girant a la dreta abans d’entrar a la masia, cal fer 4 quilòmetres en direcció a ponent; en aquest indret, des de la pista que segueix la carena, hom veurà a sota, a mà esquerra, la masia de la Riera de Tortafè. L’església és prop de la mateixa carretera, enmig del bosc i molt tapada, a uns 50 m de la pista, a mà esquerra.
L’altre itinerari és des de Puig-reig. Cal baixar a la Colònia Pons, travessar el Llobregat i prendre la pista que va a la masia de la Cortada, a 3,6 quilòmetres; d’ací s’ha de trencar a l’esquerra i al cap d’un quilòmetre tornar a prendre la pista de l’esquerra. Després de tres quilòmetres es passa la riera de Merlès, i es puja cap a la casa de la Riera de Tortafè, que queda a l’esquerra. Uns dos-cents metres més amunt, a la dreta, es trobarà l’església. Cal dir que ambdós itineraris són molt dolents per a fer-los amb cotxe. (RVL)
Història
Aquesta església es devia trobar o bé en l’antic terme del castell de Merlès o en el de Gaià, si bé dins el comtat d’Osona-Manresa i bisbat de Vic. Segurament que durant els anys que tingué culte no fou més que una capella rural.
Encara que els termes dels castells apareixen molt aviat, l’any 893 el de Merlès i el 936 el de Gaià, i les parròquies dels voltants també es troben documentades el segle X, Sant Martí de Merlès el 955, Sant Pau de Pinós el 959 i Santa Maria de Gaià el 996, i que la documentació d’ambdós castells és nombrosa, l’església de Santa Margarida de Tortafè no apareix en la documentació consultada. No obstant això, hem de creure que no fou mai ni parròquia ni sufragània, ja que no es troba en cap de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI-XII ni en les del XIV-XV. Per tant, no degué sobrepassar la categoria de capella rural de la vall de Vilaró o de l’indret de Tortafè, on consta l’existència d’un mas d’aquest nom el segle XIV, sense que puguem concretar a quina parròquia estava vinculada, encara que per la proximitat és possible una dependència de Santa Maria de Gaià.
La seva existència no degué ser gaire perllongada i probablement a causa de la despoblació del territori quedà abandonada i aviat degué ser una ruïna, ja que l’any 1686 el bisbe Pasqual de Vic visità la zona i deixà constància no sols de les parròquies sufragànies sinó de totes les capelles que tenien culte i l’església de Santa Margarida de Tortafè no consta com a existent en cap de les parròquies veïnes, senyal que ja es trobava en runes com en l’actualitat, encara que no amb la degradació d’avui dia. (ABC)
Església
L’edifici romànic actualment és esfondrat. Només en queda, com a part més important, la capçalera.
Es tractava d’una construcció d’una sola nau de 6,65 m de llarg per 3,50 d’ample, que era rematada vers llevant per un absis semicircular. Les restes de la capçalera permeten de creure que es tractava d’un edifici del segle XII, perfectament orientat a llevant i ben aparellat amb uns blocs de pedra grossos i quadrats, escantonats a cops de martell i sense polir, disposats en filades ordenades i regulars i a trencajunt.
La nau, feta amb uns murs força robusts (1,10 m de gruix), era més ample que l’absis, al centre del qual hi havia una finestra de doble esqueixada.
A l’absis encara són visibles els forats de la bastida com hom utilitzà per a la seva construcció.
Entre l’absis i la nau hi havia un plec que feia una degradació.
L’absis, semicircular i ben orientat, era decorat exteriorment amb unes bandes llombardes, les quals, pel que sembla, devien delimitar grups de tres o quatre arcuacions cegues, les quals probablement coronaven la part superior del mur.
Pel que sembla, la porta d’entrada es trobava situada al mur de migjorn, d’acord amb la disposició habitual. (JVV)
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 104-105