Resultats de la cerca

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…

Situació Una perspectiva de l’església des del costat sud-oest, durant la campanya arqueològica de l’any 1983 J A Adell Sant Romà de Sidillà, o de les Arenes, és l’església de l’antic poblat alt-medieval de Sidillà, situat en una pineda espessa vora el Ter, a tramuntana de Sant Llorenç de les Arenes Aquest poblat és actualment tot colgat per la sorra Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi cal seguir des del poble de Foixà l’itinerari ja indicat per al poblat de Sidillà JBH-MLIR Història És probable que el lloc de Siziliano citat en el testament sacramentan del clergue Guigo entre els…

Situació Església parroquial ampliada amb un campanar i un cos lateral destinat a capelles i sagristia ECSA - M Anglada L’església parroquial de Santa Eugènia és al cim del poble d’Argolell dins d’una vall a l’est d’Asnurri i al sud-est de Civís, a la vora esquerra del barranc d’Argolell, que aflueix per la dreta a la Valira Mapa 34-10215 Situació 31TCG725995 S’hi va per un camí que surt al començament de la carretera que porta a Sant Joan Fumat i Ars des de la Farga de Moles, prop de la duana amb Andorra El trajecte és de 3 km des que es deixa la carretera de la Seu a Andorra MAB Història La…

No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…

La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…

Tot i que els Decrets de Nova Planta  no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932  reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació  l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979  i, posteriorment, el del 2006…