Resultats de la cerca

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…

Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un…

Dots de la família Solà, de Sanata La família Solà més tard Llobera i avui Pujol, de Sanata Llinars del Vallès, eren originàriament pagesos de la jurisdicció del senyor del castell del Far, senyoria que més tard fou coneguda amb el nom de baronia de Llinars Aquest nucli familiar era format per dues herències, la dels Solà i la dels Marge de Sanata, que s’uniren pel matrimoni dels seus respectius hereus, Pere Solà i Romia de Marge, a la primera dècada del segle XIV Era un bon començament per a un procés d’expansió Aquesta família, al final del segle XIII i al principi del XIV, devien ser uns…

Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…

El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…

Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…

La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…