Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, que presenta un fris de permòdols molt erosionats sota el ràfec E Pablo L’església de Sant Miquel, desafectada i utilitzada com a magatzem, és situada a la part baixa de Cubells, a migdia del nucli urbà L’itinerari per a arribar a aquesta població és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG304355 Història Fins ara no s’han trobat referències històriques documentals del passat medieval de la capella de Sant Miquel, que havia depès de l’església parroquial de la població Hom sap, tanmateix, que abans de la guerra civil…

Situació Capçalera del temple, que és ornada per un fris de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - JA Adell L’església de Sant Serni és al petit nucli de Bellfort, sobre un turó que domina el grup de cases, totalment abandonades Mapa 34-13329 Situació 31TCG483512 Per a anar-hi, cal prendre una pista de 3, 5 km degudament senyalitzada que surt de la carretera de Gualter a Folquer JAA Història No hi ha notícies documentals sobre aquesta església, però sí moltes sobre el terme de Bellfort, que depengué de la comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot, per una donació del 1164 feta als hospitalers…

Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta aquest indret és de data incerta, però…

Situació Església situada al clos del cementiri, a poca distància de la parròquia de Santa Maria, dedicada inicialment, sembla, a sant Joan Baptista ECSA - A Roura L’esglesiola de Sant Lluc es troba al mig del clos del cementiri del poble de Montferrer, uns 20 m a migdia de l’entrada de l’església parroquial de Santa Maria Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′21″ N - Long 2° 34′7″ E Història Aquesta capella cemeterial és emplaçada dins l’àmbit de l’antiga sagrera medieval de l’església parroquial de Santa Maria de Montferrer No se n’han localitzat fins avui dia referències documentals d’època…

Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…

Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida Són…

Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu…

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…

Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la…