Resultats de la cerca

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…

El 22 de juliol de l’any 1521, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona no prengué possessió del càrrec diputat eclesiàstic Joan de Vilanova, donzell diputat reial Joan Berenguer d’Aguilar i de Miquel, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran de Rocabruna no prengué possessió del càrrec diputat reial Perot de Darnius, donzell diputat reial Jaume Granell, ciutadà de Tortosa El 22 de juliol de 1521 va ser extret com a diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de…

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…

Situació Una vista de les ruïnes del castell, consistents en un petit tros de mur, l’aparell del qual encara es pot veure M Anglada El castell de Sentfores es trobava situat en un petit turó sobre Can Canonge i prop del Mas Pujolar El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,1 —y 40,6 31 tdg 361406 Per anar-hi, cal sortir de Sentfores en direcció al sud-oest, vers el Mas Pujolar i seguir el camí vers Can Canonge, que voreja el turó del castell, al qual cal enfilar-se pel dret JAA Història Aquest castell tenia…

Situació Façana meridional de l’església de Sant Pere de Cornellà, integrada a les construccions del segle XVIII, amb l’antic parament romànic, on s’endevinen dues finestres i un antic portal tapiats La façana nord de l’església actual té una composició idèntica F Tur Cornellà del Terri és un poble d’uns 600 habitants situat al costat del Terri i al peu de la carretera C-150 Girona-Banyoles a 5 km d’aquesta darrera població L’església parroquial de Sant Pere és situada dintre el poble, a prop de la plaça i davant d’una altra placeta Mapa L39-12296 Situació 31TDG849600 Història L’església de “…

Situació Una vista de les ruïnes En primer terme un habitatge al fons, restes de la torre portal de migjorn J Bolòs En un replà no gaire extens, situat a ponent i a tramuntana de l’església de Santa Helena, hi ha vestigis de murs de diverses cases agrupades i les restes de les fortificacions que defensaven aquest vilatge Totes aquestes construccions eren els contraforts de la serra de Verdera, a la mateixa altura, amb relació al mar, que el cenobi de Sant Pere de Rodes Mapa 259M781 Situació 31TEG133863 Les ruïnes del poble són situades al costat de l’església per tant damunt la carretera,…

Situació Mur de tramuntana d’aquesta església, ara aprofitat com a tanca del cementiri ECSA - A Roig Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Santa Cecília es troben a migdia del poble abandonat d’Ancs, just al costat de la pista que hi mena Part dels murs del que fou el temple són aprofitats com a parets de tanca del cementiri Mapa 33-10214 Situació 31TCG372944 En el quilòmetre 97 de la carretera de la Pobla de Segur a Sort, i en l’indret del llogaret de Comte, surt una pista que, passant pels pobles de Balestui i Sellui, porta al poblet d’Ancs, avui totalment abandonat ARD Història El…

Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…