Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Enginyeria de la construcció 2011
Construcció i obres públiques
El canal de Panamà Construcció del canal de Panamà al principi del segle XX Actualment, s’està construint una gran ampliació del canal de Panamà, pas interoceànic que permet el comerç entre les dues ribes del continent americà La història dels passos a través de l’ist-me que uneix els subcontinents nordamericà i sud-americà va començar amb la construcció, per empreses dels EUA, d’un ferrocarril entre les ciutats de Panamà i Colón 77 km, que es va inaugurar el 1855 Però el que realment es volia era un canal per a transportar mercaderies a l’engròs L’enginyer francès Ferdinand de Lesseps 1805-…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
Acta de les consultes a mestres d’obra sobre la continuació de la catedral de Girona
Art gòtic
Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona,…
rugbi
Una jugada d’un partit de rugbi de La Unió Esportiva Santboiana
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.
Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que allarga el terreny un màxim…
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot situar-se a…
Castell de Molinàs (Colera)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes del castell F Tur Restes d’una torre castell situada a migdia i damunt la vall de Molinàs on hi ha el veïnat de masies d’aquest nom La fortalesa és en un replà de la serra, en un indret dominant vers tramuntana, sobre la vall, i també força vers llevant i ponent, però no així a migdia, on enllaça amb el vessant d’una carena molt més elevada Mapa 220M781 Situació 31TEG087948 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que puja vers l’església romànica de Sant Miquel de Colera, que s’agafa a la carretera de Portbou, prop de la vila de Colera Per aquesta…
Torre de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Torre de Sant Iscle d’Empordà Una vista de la torre J Bolòs Al poble de Sant Iscle d’Empordà, situat al cim d’un turó, hi ha diverses construccions defensives A la part sud-oest del planell superior del puig de Sant Iscle hi ha una torre de planta circular Aquesta torre era en relació amb la muralla del poble Mapa 296M781 Situació 31TEG045535 Seguint la carretera de Parlavà a Torroella de Montgrí, cal pujar al poble de Sant Iscle, a mà esquerra En entrar al poble, a mà dreta hi ha una torre de planta circular que és al mig d’una esplanada, isolada de totes les construccions modernes…
Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, on s’han indicat els forats i encaixos que hi ha als murs El tram recte al sector de migjorn de l’absis correspon a una zona on el mur ha estat restaurat, bé que la deformació sembla original JA Adell Per arribar a l’església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà cal seguir el mateix camí que hem indicat pel castell L’església es troba al peu d’aquest i perfectament visible Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,6 —y 56,4 31 TDG 206564 JVV Història Una vista exterior de l’església, un dels pocs edificis de…
Santa Maria de Seva
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada l’edifici original constava d’una nau simple rematada vers llevant per una capçalera un absis tres absis G Orriols L’església parroquial de Seva és l’església consagrada a Santa Maria, situada al bell mig del casc antic del poble, al lloc on els segles XIII i XIV hi hagué una sagrera fortificada voltada de murs i amb portals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,2 —y 32,4 31 tdg 402324 El poble de Seva es troba a 5 km de Tona, vers…
Història tripartita
Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina