Resultats de la cerca
Es mostren 2723 resultats
Estat Català
Partit polític
Partit nacionalista radical i de caire insurreccional creat el 1922 i que fou el més combatiu a Catalunya contra la dictadura de Primo de Rivera i la Monarquia.
La seva trajectòria fixà els termes estratègics i la retòrica del “separatisme” com deien ells mateixos durant més de dues dècades La participació de la Lliga Regionalista en el Govern de concentració de Maura 1921-1922 accentuà les seves tensions internes i provocà l’escissió del catalanisme entre regionalistes i nacionalistes El diputat Francesc Macià afiliat a la Lliga fins el 1912 ho aprofità per retrobar antics seguidors de la Federació Democràtica Nacionalista FDN i renovar l’orientació d’aquest partit Després de presentar sense èxit les seves tesis “militaristes” en la Conferència…
Marroc 2015
Estat
L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…
Santa Maria del Voló
Art romànic
Situació El magnífic portal de marbre, obert al mur de ponent, un dels pocs elements romànics que resten en l’actual edifici ECSA - JL Valls L’església parroquial de Santa Maria és situada al cor del poble del Voló L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Història D’aquesta església han pervingut als nostres dies escasses notícies històriques documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1016, quan es feu donació a l’abadia de Santa Maria d’Arles d’una vinya situada al terme de Santa…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…
Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi deSant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església deSant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu…
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…
Les actituds catalanes davant la guerra de Cuba
Insurrecte de la guerra de Cuba, sd BNM Si davant la denominada guerra del Marroc del 1859-60, tota la població catalana es manifestà públicament a favor de la lluita, la darrera guerra colonial, la generada per la revolta de Cuba, provocà reaccions contraposades, no només enfrontant les diferents ideologies, sinó produint també, cosa que resulta més simptomàtica, una divisió de parers a l’interior d’algunes de les grans famílies polítiques, sobretot entre els republicans i els catalanistes, amb alguna excepció carlina el carlí Josep de Miró i Argenter fou general d’estat major d’Antonio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina