Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…
Artur Blasco i Giner
Música
Intèrpret musical, instrumentista i folklorista.
El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…
Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia
Historiador i erudit.
Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de…
Fundació Bíblica Catalana
Institució, fundada el 1922, dedicada a la versió i la publicació en català dels llibres bíblics.
Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni Maria de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la…
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les aigües i les…
Aeroports de Catalunya
Aeronàutica
Societat pública que gestiona els aeroports, aeròdroms i heliports que són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya.
De tota manera, els aeroports catalans considerats singulars amb gran volum de trànsit són gestionats ara com ara per AENA Aeropuertos Així els aeroports de Barcelona-el Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell són responsabilitat d’Aena Aeropuertos, mentre que Aeroports de Catalunya gestiona els aeroport de Lleida-Alguaire i Pirineus-la Seu d’Urgell, i els aeròdroms d’Alfés, Calaf-Sant Pere Sallavinera, Empuriabrava, Igualada-Òdena, la Cerdanya i Manresa, a més de 34 heliports Segons fonts de l’empresa mateixa, Aeroports de Catalunya té com a objectiu ser el referent en gestió…
envasadora

Màquina envasadora de productes alimentaris en recipients de plàstic
© Fototeca.cat
Alimentació
Tecnologia
Transports
Màquina automàtica per a omplir, tancar i sovint etiquetar un envàs determinat (bosses de paper o de plàstic, pots, etc).
Per a matèries pulverulentes o en pasta és freqüent un sistema d’envasament que consisteix a aspirar el producte per un cilindre que bascula i expulsa la càrrega mitjançant un èmbol, i retorna després a la posició inicial hom aconsegueix la variació de la càrrega graduant el recorregut de l’èmbol Per a matèries que flueixen per llur propi pes, hom empra generalment màquines amb aparell mesurador de volum o pesador, alimentat de manera intermitent amb el material a envasar i que, un cop seleccionada la quantitat necessària, la buida dins l’envàs ja preparat En certes tècniques d’…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el…
Rosario Navarro i Sáez
Arqueologia
Arqueòloga.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1979, on és professora d’arqueologia des del 1984 Ha participat en diverses excavacions arqueològiques, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos, de la qual encara forma part de l’equip investigador Des del 1981 codirigeix els treballs arqueològics de la basílica visigòtica de Santa Margarida Martorell, Baix Llobregat i ha publicat diversos articles en sèries monogràfiques i congressos internacionals per donar a conèixer els resultats de les campanyes d’excavació És autora de nombrosos estudis centrats en musivària romana, història agrària i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina