Resultats de la cerca
Es mostren 2670 resultats
Evarist Ullastres i Sala

Evarist Ullastres i Sala
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava…
Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss
© Presidència. Generalitat de Catalunya
Antropologia
Antropòleg francès.
De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…
Sant Julià de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Situació Detall de la cantonada del suposat transsepte d’època preromànica inclòs en la reconstrucció del temple feta el 1780 A Bramon Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls, 2 km al nord-est del cap del municipi Mapa L39-12296 Situació 31TDG896665 Galliners es troba a la cruïlla o final de la carretera que va de Banyoles, per Borgonyà i Vilavenut i mor en la transversal que enllaça la N-II amb la de Banyoles a Bàscara, i que passa per Vilademuls JBH Història La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941,…
Sant Muç de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Absis de l’església sobrealçat i ofegat per construccions tardanes M Anglada Vista de l’església des del sector de ponent M Anglada El petit nucli antic on és emplaçada l’església parroquial de Sant Muç queda al costat de la riera de Cànoves i prop del quilòmetre 41 de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, a 346 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG464162 El trencall es troba al quilòmetre 41 de l’esmentada carretera, que cal agafar a l’esquerra, vers el nord El recorregut fins a trobar l’església és d’uns 200 m escassos MAB Història El lloc de…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Resclosa i camí volat de Sant Pere de Graudescales (Navès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…
Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Vestigis d’època romànica que encara són visibles de l’església L Prat Aquesta església és la parroquial del poble de Navès, cap del municipi, situat al centre d’unes planures fèrtils, al cantó meridional del terme Sortint de Solsona cal agafar, a mà esquerra, la carretera que va a Berga Al punt quilomètric 12,600, hom trobarà, a mà esquerra i al peu de la carretera, l’església Història Probablement, els treballs arqueològics que s’efectuen a l’entorn de l’església de Santa Margarida ens donaran, una vegada acabats, la informació oportuna i suficient per a reconstruir el passat més…
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha…
La sociabilitat burgesa
Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina