Resultats de la cerca

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…

Situació Vista de l’interior de l’església amb l’absis E Pablo L’església, actualment adossada al mas Fàbrega, corona un serral que es dreça proper a la barriada de Cal Fusteret, a la riba esquerra del Cardener i a la banda meridional del terme Long 1°46’04” - Lat 41°49’05” Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Al quilòmetre 12,7 hi ha el camí que arrenca de Cal Fusteret, que es troba a mà dreta La pista que mena a l’església té un recorregut curt, bé que és molt costeruda i es troba en molt mal estat Cal demanar la clau a la casa que s’adossa a la capella FJM-AMB…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell des del costat sud-est F Junyent-A Mazcuñan Les nombroses restes del castell són situades en un pendent, ja prop del cim, d’un turó de 622 m d’altitud, que es dreça vora l’actual nucli habitat, a la banda nord-oriental del terme municipal d’Aguilar de Segarra, no gens lluny del territori de Fonollosa Long 1°37’42” — Lat 41°45’03” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Poc després del quilòmetre 20 i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que deixa al peu del turó on hi ha les restes del castell, al cim del qual…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…

Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…

Situació Façana de migjorn de la capella, a escala 1200, segons el projecte de restauració modificat pels constructors i redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat JA Adell-P de Manuel-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya L’església de Sant Martí Xic, el topònim de la qual hom fa derivar de la seva condició d’església romànica més petita que existeix, cosa totalment falsa possiblement es tracta d’una contraposició a la veïna de Sant Martí de Sobremunt, es troba situada a tocar el recinte del castell de Voltregà, als seus peus Antigament un…

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…

L’art prehistòric ajuda a comprendre millor el passat dels pobles, ja que és l’expressió no tan sols d’un sentiment estètic, sinó també d’un sentiment religiós, vital i historicista Pintures, gravats i escultures, ja sia en coves o abrics, parlen del món real i del sobrenatural, constitueixen el llenguatge i la plasmació d’un pensament complex i simbòlic, sempre difícil d’interpretar Manifestacions d’art rupestre que avui permeten d’intuir i de conèixer les inquietuds i les preocupacions espirituals, metafísiques i filosòfiques dels pobles «prehistòrics» abans dels primers alfabets La pintura…

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…