Situació
Vista de l’interior de l’església amb l’absis.
E. Pablo
L’església, actualment adossada al mas Fàbrega, corona un serral que es dreça proper a la barriada de Cal Fusteret, a la riba esquerra del Cardener i a la banda meridional del terme. Long. 1°46’04” - Lat. 41°49’05”.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona. Al quilòmetre 12,7 hi ha el camí que arrenca de Cal Fusteret, que es troba a mà dreta. La pista que mena a l’església té un recorregut curt, bé que és molt costeruda i es troba en molt mal estat. Cal demanar la clau a la casa que s’adossa a la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Súria, al lloc de Cererols. No passà de sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Súria.
El lloc de Cererols és documentat des del 993 com a vila Solariolos i el 1017, quan unes terres situades al castell de Súria estaven in vila Solerols; l’església comença a aparèixer el 1063 com a Santa Maria de Sorerols. Les notícies continuen els segles posteriors sempre amb la dedicació a santa Maria i mai a sant Martí com s’ha pretès. La seva funció degué ser sempre la de sufragània del sector sud-oriental del terme de Súria i dependent de la parròquia de Sant Cristòfol de Súria, situació que es documenta el 1645. L’edifici sofrí alguns afegitons i reformes els segles XVI-XVII, però abans del 1638, les obres van consistir en allargar la nau, afegir un porxo i construir un campanar. Actualment l’església continua tenint culte, però no d’una manera regular, l’edifici és relativament ben conservat i s’han iniciat tràmits per a la seva restauració.
Igual com les altres esglésies pertanyents al terme municipal de Súria, des del primer moment aquesta pertanyé al bisbat de Vic, fins que l’any 1957 fou incorporada al de Solsona. (ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, amb diversos detalls de l’església.
A. Baraut
La capella actualment es troba pràcticament encerclada per edificacions modernes, que priven de veure’n l’estructura i d’endevinar-ne l’origen. Des de l’interior, en canvi, a desgrat d’un arrebossat modern, hom ja pot distingir els principals trets que determinen l’estructuració de l’edifici. Es tracta d’una església romànica que consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt i és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera, situat dins una de les dependències del mas que li fa costat. Els murs de l’absis són perforats per tres finestres de doble esqueixada, rematades amb arcs de mig punt adovellats. A la conca absidal, entre l’arrebossat modern i la paret, hi ha restes de pintures murals romàniques, les quals, encara que molt despintades, també apareixen en dos dels finestrals.
Un simple ressalt fa la gradació de la nau amb l’absis, el qual és força més baix que la nau i forma un bon espai de paret, que resta delimitat superiorment pel ressalt preabsidal. Un arc toral intermedi reforça la volta de la nau. Tant aquest darrer arc com l’arc que corona el plec de reducció, talment com succeeix a Sant Miquel de Serra-sanç, per moviments constructius, es guerxen vers l’interior i adopten una forma tendent a un arc de ferradura. A l’inici del mur de migdia hi ha una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat i, al centre, el mur ha estat descarregat amb una arcada que també acaba amb un arc de mig punt.
Finestra situada a la banda esquerra de l’hemicicle absidal. Hom hi pot veure el seu contorn escatat per tal d’apreciar-ne l’estructura.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al capdavall d’aquest mateix mur hi ha el portal original, ara obturat, que a l’exterior és coronat amb un arc de mig punt adovellat que arrenca d’una simple imposta i és emmarcat per una arquivolta ressaltada, molt senzilla, a manera de guardapols. El mur de tramuntana, llevat d’una obertura moderna, apareix totalment llis, sense cap element que puguem assenyalar. Quan hom amplià el temple, refeu el mur de ponent, en el qual hi ha obert el portal actual i s’hi obre un petit rosetó. Aquest mur és precedit per un porxo ampli abrigallat amb una teulada de doble vessant. Al mateix temps hom construí, al cantó de llevant, un campanar de torre que suplí la primitiva espadanya, que devia coronar la façana principal.
L’aparell, pels adossaments de noves construccions i per l’argamassa que recobreix els paraments interiors, és poc perceptible, però en els fragments on es fa patent hom pot veure que ha estat fet amb blocs de pedra toscament treballats i de factura primitiva.
L’edifici, a desgrat de no tenir un aspecte gaire atractívol, és ben conservat. (FJM-AMB)
Pintura
Un detall del mur de l’absis amb la decoració mural, molt malmesa.
Junyent-A. Mazcunan
L’absis conserva restes de policromia. L’arrebossat, suport d’aquesta pintura, es troba en un estat deplorable i a causa de les humitats va destruint-se contínuament. Malgrat tot, podem descobrir-hi fins a tres estrats de pintura sobreposats. La pintura més superficial té un to blau cel uniforme. El segon estrat, visible a la part nord de l’absis, consta d’una decoració imitant cortinatges que s’estén pel mur cilíndric de l’absis a partir de la línia on comença la volta; molt senzill, el conjunt consta d’un fris de semicercles de color ocre, que imita els plecs de la roba, de color vermell terrós. També en aquest segon estrat cal situar la decoració de l’intradós de l’arc de dues de les tres finestres de l’absis, la nord i la central, amb senzilles franges vermelles.
A aquesta mateixa fase pertany un fragment de la volta que representa les potes del darrera i una part del cos del lleó de sant Marc, que possiblement devia formar part del Tetramorf, i que està en actitud rampant. Aquesta segona fase sembla ésser un repintat ja posterior a l’època romànica, fet de manera molt simple i esquemàtica, sobre un original avui perdut i del qual es conserva només un fragment que correspon a una de les ales d’aquest lleó, símbol de sant Marc, feta amb color rogent. Fragment aquest, l’únic que podria correspondre a l’època romànica. (ECE)
Bibliografia
- J. Lladó: Indrets comarcals. Santa Maria de Serarols, a “Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, núm. 162, Manresa 1933, pàgs. 54-57.
- Marc Vilarmau i Masferrer: L’església romànica de Santa Maria de Serarols, a “Dovella”, núm. 8, Manresa gener-febrer, 1983, pàgs. 26-30. (FJM-AMB)