Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
música de Los Angeles
Música
Música desenvolupada a Los Angeles (Estats Units d’Amèrica).
Les primeres notícies de vida musical a la ciutat provenen de la missió de San Gabriel, on cada dia els indis cantaven un alabado i un bendito Un visitant escriví el 1829 "Les veus dels indis sonaven harmoniosament amb les flautes i els violins que els acompanyaven en acabar l’ofici els músics tocaven valsos i marxes" A la meitat de la dècada del 1850 l’activitat musical començà a agafar embranzida i es presentaren les primeres òperes Aviat es feu necessària la construcció de sales que poguessin oferir òperes i concerts en millors condicions Així, el 1870 es construí el Merced…
Torra i San, embotits de Vic
La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny…
Caixa Barcelonesa de Girs, Descomptes, Préstecs i Comptes Corrents (1855-1866)
La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros, descuentos…
Miralcamp
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi d’Onda (Plana Baixa), a l’esquerra del riu Sec de Betxí, al sector sud-oriental del terme, prop de l’antic baixador del ferrocarril de via estreta d’Onda al Grau de Castelló.
les Ventalles

Les Ventalles
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Ulldecona (Montsià), al N de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València.
L’església és dedicada a sant Joan Baptista
la Fonteta de Sant Lluís
Barri
Barri de València, dins l’antic terme de Russafa, al S de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià
tren
Transports
Sèrie de vagons enganxats els uns amb els altres que, arrossegats per una o més locomotores, condueixen passatgers (tren de passatgers) o mercaderies (tren de mercaderies o tren de càrrega) d’un punt a un altre d’una via fèrria (ferrocarril).
Hom anomena tren mixt el que és format amb vagons de passatgers i vagons de mercaderies i tren correu el tren de passatgers o mixt que transporta també el correu El tren òmnibus és format per vagons de passatgers de totes les classes i para a totes les estacions hom l’anomena també tren tramvia quan el seu recorregut és en un trajecte relativament curt El tren de passatgers que circula amb una rapidesa superior a la dels òmnibus i que para només a les estacions més importants del trajecte és anomenat tren exprés , si ha de parar a tots els punts de bifurcació i d’entroncament de les línies…
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha substituït el blat 7…
Caldes d’Estrac
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…
Canadian Pacific Railway
Companyia transcontinental de ferrocarril fundada al Canadà el 1880 per tal d’unir les costes atlàntiques del país amb el Pacífic: el 1885 fou acabada la línia de Montreal a Vancouver (4 675 km), i el 1890 s’havia estès a Halifax.
Aquesta empresa, impulsada pel govern conservador de MacDonald, tingué una importància decisiva per a la colonització dels territoris occidentals i el poblament de les zones agrícoles de l’interior El 1971 passà a denominar-se Canadian Pacific Limited
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina