Resultats de la cerca

Fill d’un mestre d’obres Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768 Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793 Són…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

A Lleida esdevingué ebenista, cosa que li desvetllà l’interès per la talla, i rebé educació artística Exposà per primera vegada a Lleida 1933, i l’any 1936, a Barcelona, amb el Grup Logicofobista Participà 1938 en exposicions surrealistes a París i Tòquio Després d’onze anys de silenci reprengué la seva activitat artística a Lleida Tot i que també conreà l’art figuratiu, sobresurten les seves obres metàlliques d’estètica parallela a la de Juli González, on sovint emprà materials de rebuig ferros, barnilles de paraigua, etc La seva obra es troba al Museu d’Art Jaume Morera de…

Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres…

Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura…

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

Com a mitjà plàstic, hom en destaca els dos aspectes de reproducció i de creació d’obres d’art En aquest darrer, és important la incorporació d’obres d’artistes de fama internacional sigui amb una temàtica específicament nadalenca o bé, cas més freqüent, llur utilització amb funcions simbòliques relacionables amb el Nadal Destaquen també les colleccions de christmas de la UNICEF, d’un accentuat caràcter naïf i emulador de les arts populars o directament consistent en manifestacions d’aquest art

Canonge de Girona i arxiver Doctor en filosofia, teologia i dret És autor d’un Diccionario alfabético sobre todo lo perteneciente a la iglesia de Gerona , en tres volums, i d’un Episcopologio , que va des de la reconquesta al 1729, obres molt útils que contenen extractes dels principals documents de l’arxiu de la catedral Escriví també una vida del bisbe i oncle seu Miquel Pontic El seu germà Ignasi Pontic , monjo de Montalegre, escriví obres històriques i pietoses

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano