Resultats de la cerca
Es mostren 15972 resultats
Guillem Ponç
Història
Alt funcionari reial.
El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu…
Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat…
Jordi Pinell i Pons
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i liturgista.
De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…
,
Nicolau de Peralta i de Randazzo
Història
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva…
Mateu d’Agrigent
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona i en altres…
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…
Joan Costa i Climent
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment pel que fa al…
Federico Zuccari
Pintura
Pintor italià.
Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb PFontana diverses…
José Benito Xoriguera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…