Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
Situació El castell de Torena, situat al cim del tossal de Torena, a 1699 m d’altitud, és al nord del poble de Llessui i al mig de la vall d’Assua Vista del tossal on hi ha les ruïnes del castell, situat al mig de la vall d’Àssua ECSA - J Bolòs Mapa 33-10214 Situació 31TCH419026 De l’est de Llessui surt una pista que porta a les bordes d’aquest poble Havent fet 1 km, ens hem d’enfilar per la carena, cap a l’oest, fins a arribar al cim de la muntanya, on s’alçava la fortificació Castell L’any 1994, els qui signem aquestes ratlles vam fer un estudi sobre el poblament i l’organització del…
Santa Maria de la Llata (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella Ara per ara, l’única notícia de…
Castell d’Estaís (Espot)
Art romànic
Situació Uns murs aferrats a la penya, darrer testimoni d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell, anomenat el Castellot, situat en una petita elevació, al vessant de la muntanya, sota el poble d’Estaís Domina la part baixa de la vall d’Espot i resta en un nivell més alt que el proper castell de Llort Mapa 33-9181 Situació 31TCH455155 Cal seguir la carretera d’Espot En arribar al trencall d’Estaís i Jou, hem de girar a la dreta Abans d’arribar a la bifurcació d’on surt la pista actual d’Estaís, a mà dreta, en el revolt on sortia l’antic camí que portava a aquesta població, veiem les escasses…
Sant Mateu (Premià de Dalt)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu ECSA - Rambol L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu 490 m d’altitud, que és un excellent mirador de les comarques de l’interior i de la costa Mapa 37-15393 Situació 31TDF442966 S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles…
Santa Maria de les Coromines (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de migjorn La construcció, molt moderna, ha deixat encara algun vestigi romànic del qual pot ésser una mostra el fragment de mur que resta sota el campanar F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es trobava, segurament, dins l’antic terme del castell de Seguers, al raval de les i Coromines, al sud-est del municipi d’Aguilar de J Segarra Long 1°34’44” — Lat 41°43’00” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que, originada a Manresa, mena a Calaf Poc després d’haver passat el quilòmetre 27 cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una carretera que es…
Sant Isidre de Castigaleu
Art romànic
Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…
Tines de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781 × 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures Dipòsits Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses…
François Devienne
Música
Flautista i compositor francès.
Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
Lorenzo López
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…