Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe Els…
inconscient col·lectiu
Psicologia
Segons C.G. Jung, inconscient comú a tots els individus, compost per arquetips, o models de conducta que pertanyen al domini de l’instint, creats a través d’experiències mil·lenàries de la humanitat.
A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia emergeix de…
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives…
Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona des del 1984, amb una periodicitat anual.
Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…
Lucentum
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual en castellà creada el 1982 pel catedràtic de prehistòria Mauro S. Hernández Pérez i el catedràtic d’arqueologia Lorenzo Abad Casal. Pren el seu nom de la denominació llatina d’Alacant, i porta el subtítol Anales de Prehistoria, arqueología e historia antigua.
Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits a altres…
Ramon Fernández Jurado
Historiografia catalana
Sindicalista, mestre i dietarista.
Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català, sense oblidar…
Josep Serra i Pàmies
Historiografia catalana
Polític i dietarista.
Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…
Antoni Porta i Berguedà
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…
Vicent Pascual i Pérez
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957, Datación…
Antoni Marquès
Historiografia catalana
Teòleg, humanista i orador.
Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…