Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Camins ramaders
Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…
Txernozem
En rus, txernozem чернозём significa ‘terra negra’ Txernozem, doncs, és un terme popular que ha estat capturat pel llenguatge científic per a designar un dels sòls amb més importància econòmica del món i amb més pes en la història del coneixement edàfic En efecte, amb l’estudi dels txernozems, Vassili Dokutxàiev 1846-1903 aconseguí que l’agronomia passés de ser un ofici a convertir-se en la ciència precursora de l’edafologia moderna Però és que, a més, els territoris ocupats per txernozems cobreixen quasi el 5% de la superfície terrestre 6 milions de km 2 dues terceres parts de la humanitat…
Sant Miquel de Forès
Art romànic
Situació Capella meridional, afegida al començament del segle XIV a l’església romànica en part conservada, amb la porta anomenada de les Dones, encara de tradició romànica, i un esvelt campanar ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Miquel és situada al cim del turó on s’assenta la població de Forès Mapa 34-16418 Situació 31TCF531954 Per a arribar a Forès cal agafar la carretera C-241 que surt de Montblanc en direcció a Santa Coloma de Queralt Quan s’arriba a Sarral s’ha de seguir la carretera local T-233 que parteix d’aquesta població, i després d’un recorregut de 6 quilòmetres, s’…
La Vall d’Aran
Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep,…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
La distensió neògena al marge mediterrani
Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…
El marc geogràfic del romànic del Priorat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…
Goscons
Vall situada al NE d’Arenys de Munt, delimitada pel torrent del Pas d’Aigua i la riera de Vallalta.
El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el…