Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Abelard Tona i Nadalmai
Historiografia
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…
, ,
Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera
AntoniaHo (CC BY-SA 4.0)
Educació
Pedagog i historiador.
Fill d’ Alexandre Galí i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme promogut per Antoni Batlle 1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…
,
Joan Carreras i Dagas
Arxivística i biblioteconomia
Música
Professor de música, compositor i bibliògraf.
Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…
,
Delfí Dalmau i Gener
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Pedagog, filòleg, assagista i novel·lista.
Vida i obra De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més, que fou clausurat el 1939 El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia internacional aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935— i que porta el seu nom Fou membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana, des d’on es convertí en un dels…
,
Pàtria
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1888.
Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta…
Piula gola-roja
Nombre d’observacions de piula gola roja Anthus cervinus realitzades als Països Catalans, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies És manifest un pas primaveral molt compactat entre les dues darreres desenes d’abril i la primera de maig, i una presència minsa, gairebé simbòlica, en el pas de tardor SFFB/Román Montull, original dels autors La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que aquest ocell és…
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions…
La blonda, un producte artesanal
Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300 litres de gas…
Antoni Batista i Viladrich
Periodisme
Periodista, musicòleg i escriptor.
Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004,…
,