Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
Castell de Rocaverd (Trevilhac)
Situació Mur de llevant de la fortalesa, amb algunes espitlleres, el millor conservat d’aquesta fortificació ECSA - A Roura Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una penya, a la falda del contrafort nord-occidental del pla de Sequèra, damunt de l’Adasig Des d’aquest indret hom podia controlar el pas pel fons d’aquesta vall Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′18″ N - Long 2° 28′38″ E Seguint la carretera que va de Trevilhac a Sornian, en un revolt que hi ha abans d’arribar al trencall de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, es veuen a pocs metres les restes del castell…
Castell de Pinyana (Castellonroi)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa es drecen damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell se situen al poble abandonat de Pinyana, que és emplaçat damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de la resclosa de Santa Anna, la qual domina el congost de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG992395 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que puja a la presa de Santa Anna, i uns 300 m abans cal desviar-se a la dreta cap al campament de la Confederació Hidrogràfica de l’…
Santa Magdalena de Caseres
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols ECSA - J Colomé Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca Mapa 31-18 470 Situació 31BF689469 El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit CPO Història El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153 La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314 JME Església És un edifici d’una nau,…
Resclosa propera a la casa del Pont de Roma (Borredà)
Art romànic
Situació Vista de la resclosa, una de les més interessants Possiblement, a l’extrem de la línia de forats més allunyat del curs de l’aigua hi havia la casa del molí J Bolòs Hom pot veure una doble renglera de forats d’una resclosa de molí, molt probablement de l’alta edat mitjana, situada a la riera de Merlès, entre la casa del Pont de Roma i Boatella Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 21,3 — y 64,6 31 TDG 213646 Per arribar-hi cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès aquesta…
Canalització propera a Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització…
Exploració vaginal
Patologia humana
L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
Santa Maria la Mar
Art romànic
Situació Magnífic absis poligonal sobrealçat d’aquesta església, amb l’elegant finestra oberta al costat de migdia ECSA - A Roura Santa Maria la Mar es troba al nord de la desembocadura de la Tet L’església parroquial de Santa Maria, que ha donat nom a la població, centra el llogaret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 43,8” N - Long 3° 1’ 5,94” E El poble de Santa Maria la Mar és a 13 km de Perpinyà per la D-31 i D-34b i a uns 2 km de la platja Història El poble de Pabirans ha pres, des del segle XII, el nom de la seva església, dedicada a santa Maria Santa Maria , v1150 parrochia Ste Marie…
Construcció del puig de les Forques o del puig d’Espill (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà encertadament al…
Camí de sirga
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1988.
L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971, el dia de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina