Situació
Vista de la resclosa, una de les més interessants. Possiblement, a l’extrem de la línia de forats més allunyat del curs de l’aigua hi havia la casa del molí.
J. Bolòs
Hom pot veure una doble renglera de forats d’una resclosa de molí, molt probablement de l’alta edat mitjana, situada a la riera de Merlès, entre la casa del Pont de Roma i Boatella. Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 21,3 — y 64,6 (31 TDG 213646).
Per arribar-hi cal seguir la pista que hi ha paral·lela a la riera de Merlès; aquesta pista de terra es pot agafar, si seguim la carretera que va de Borredà a Sant Agustí de Lluçanès, al Cobert de Puigcercós, venint de Berga, immediatament després de passar aquesta riera. Els forats de la resclosa queden a mà esquerra de la pista, uns 200 metres al sud de la Casa del Pont de Roma i a 1,5 km del Cobert de Puigcercós. Si hom segueix la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, també pot agafar aquesta pista, a Vilalta.
Resclosa
La riera de Merlès, anomenada a l’alta edat mitjana riu “Azest” o “Adest”, feia, en aquella època, de partió entre els comtats de Berga i d’Osona. L’indret de Boatella ja surt documentat l’any 905; en aquest lloc, els comtes tenien importants drets. Al llarg de tot aquest riu hi ha restes de nombroses rescloses de petits molins, que nosaltres creiem que, en llur majoria, són dels primers segles després de la repoblació de l’època carolíngia. Una de les rescloses més ben conservades i que, potser, mostra més bé com devia ésser un molí alt-medieval és aquesta situada al nord-est de Sant Martí de Boatella.
Aquesta resclosa era situada al llit del riu, format per una gran roca plana, una mica aixecada a la banda de llevant. Immediatament després del lloc on hi havia l’embassament, com se sol esdevenir, hi ha un saltant i un gorg profund. La resclosa tenia una longitud d’uns 22 metres. Actualment, en resten uns 53 forats, tots de planta rodona, situats en dos rengles separats l’un de l’altre uns 50 cm. Tanmateix, cal tenir present que, a causa del desgast de l’aigua, se n’han perdut bastants. El diàmetre d’aquests clots oscil·la entre els 20 i els 25 cm i llur fondària era d’uns 25 cm.
Amb tot, en aquest cas encara, potser allò que és més interessant és veure com s’acabava aquesta resclosa a la riba esquerra. Hom pot veure, amb facilitat, que a l’extrem de llevant de l’embassament hi havia d’haver una canalització, entre el mur de la resclosa —de fusta— i la roca, en aquest punt, tallada verticalment uns 70 cm; en resultava un canal amb una amplada d’uns 120 cm i una longitud de molt pocs metres. Aquest rec s’acabava amb un salt d’uns 120 cm. A la roca que hi ha sota d’aquest petit salt natural hom troba 6 forats més. Més enllà, tal com estan les coses actualment, sembla impossible que la canalització pogués continuar; d’altra banda, cal dir que, uns 50 metres més avall, hi ha restes d’un rengle de forats, que devien pertànyer a una altra resclosa. Tot això fa pensar —gairebé només a tall d’hipòtesi— que, on hi ha aquests 6 clots, potser hi havia construït el petit casal d’un molí, fet, possiblement, de fusta; el doll d’aigua que hi podia caure havia d’ésser molt gran i, d’altra banda, ja quedava força al marge de la majoria de les riuades.
Abans d’aquesta zona canalitzada, hom veu, al costat interior, transversalment a la línia de clots de la resclosa, una sèrie de 4 forats més, amb un diàmetre que oscil·la entre els 12 i els 20 cm, que podien ésser el cap-rec que és esmentat en molts documents de vers l’any 1000, probablement una espècie de comporta o estallador.