Resultats de la cerca

Un sensor TM «Thematic Mapper» installat en el satèllit «Landsat-5» permeté la generació d’aquesta imatge dels sistemes aigualosos i conreus associats en vermell del delta de l’Ebre el conjunt de sistemes aigualosos es diferencia netament dels secans, dels camps en repòs i de les bosquines de la resta de l’àrea representada, car aquests emeten radiacions de longitud d’ona distinta i, per tant, afecten de manera diferent els canals espectrals del sensor Per a l’elaboració d’aquest mapa, dreçat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya al juliol de 1987 imatge presa el 28-7-84 hom seleccionà les…

Les característiques estructurals Les condicions ambientals que determinen l’organització i el funcionament de les selves temperades es caracteritzen per la benignitat del clima al llarg de tot l’any L’abundància de precipitacions i la suavitat de les temperatures són condicions generals a totes les zones del bioma Tanmateix, atesa la dispersió geogràfica d’aquest, hi ha diferències marcades en el funcionament de les diferents selves temperades i subtropicals pel que fa a la velocitat a què tenen lloc els processos de síntesi i descomposició de matèria…

Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…

Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…

Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages el…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…